Un dels trets més característics en el tractament del terror dins l'obra narrativa d'Edgar Allan Poe és la barreja d'elements pròpiament terrorífics amb altres que només ho són només d'una manera indirecta.
En els relats que integren aquest volum -entre els qual es troben alguns dels més memorables de l'autor- hi ha tot un ventall de maneres d'apropar-se a la literatura de terror: espais tancats, amors fúnebres, tombes, cadàvers, i també la típica opressió psicològica que prové d'allò que és extraordinari: allò que va més enllà dels sentits i de la lògica.
Edgar Allan Poe és considerat un dels grans escriptors nord-americans. Orfe de mare i abandonat pel pare quan tenia un any, fou adoptat pel negociant de tabac John Allan, que el va fer anar a estudiar a Escòcia i a Anglaterra, on va conèixer la literatura romàntica del moment. La seva afició a l'alcohol el va portar a un procés d'autodestrucció que, finalment, li va causar la mort a Baltimore l'any 1849.
26 comentaris:
Aquest llibre és de gran interès.
Té dosis d'intriga, terror i misteri.
A mi, personalment, em va agradar força i el recomanaria a la gent que estigués indecisa a l'hora
d'escollir un llibre.
Beatriz.
Beatriz,
Si ja l'has llegit n'hauràs d'escollir un altre dels proposats...
Rosa
Crec que escolliré aquest llibre perquè magraden els llibres de misteri, terror, intriga... A més, si la Bea l'ha llegit li ha agradat i el recomans, és un motiu per escollir-lo.
Anna~.
RESUM
El pou i el penol
tracta d'un presoner el que el porten a una presó on el deixen sense res com era fosc no hi veu res,el primer objectiu era que caigui en el pou que hi era en el centre de la presó,pero com cau es dona compte de que hi havia el pou.
desprès el aten i veu que te un pendol sobre que va baixant lentament sobre ell dura uns quants dies. Quan el pendol esta apunt de alcançar-li es lliberà amb l'ayud de les rates.
Iquan esta lliure es dona compte de que el estan observant sempre i el ultim que fan per matar-lo es que le cela es comenci a tancar per que caigui al pou.
Quan esta apunt de caure obren la porta i el treuen dienli que estava lliure que els que li havien encerrat havien sigut vencuts.
valoració
Es un llibre entretingut mostra molt be la situació en la que es troben els protagonistes,recrea l,ambient molt be també resulta una mica pesat Peró gracies a això
sabem el que esta pa-sant amb els protagonistes.
es un llibre de histories de por algunes fan por una mica a mi laque mes m'ha agradat ha sigut la del gat negre.
magrada molt prsonalment per el terror que tracta i ho recomano a tots aquells als lectors que agrada molt el terror.
El llibre m’ha agradat força, encara que només m’hagi llegit tres relats: manuscrit en una ampolla, el cas del senyor Valdemar i el gat negre.
D’aquests tres relats, el que més m’ha agradat ha estat el del gat negre, per això serà aquest el que resumiré.
El relat tracta d’un home que de petit, els seus companys el tractaven malament perquè el seu caràcter era massa amable i dòcil.
De gran, es va casar i va viure amb la seva dona fins que... en fi, la va matar.
Es va casar jove, però a part de viure amb la seva dona, també convivia amb un munt d’animals: un gos, peixos de colors, ocells, conills, un mico y un gat.
El gat s’anomenava Plutó i era el preferit entre tots els demés animals, fins que, poc a poc li va anar canviant el caràcter fins a fer-se insuportable.
Un dia, quan tornava de casa borratxo, en un atac d’ira, va agafar el gat i li va arrancar un ull.
Des d’aquell dia, el gat ja no s’atrevia a acostar-se a ell i fugia quan el veia.
Al cap d’un temps va tornar a atacar al gat, però aquest cop el va penjar del coll a la branca d’un arbre.
La nit de l’homicidi va haver un incendi a la casa i l’home es va arruïnar. Només una paret de la casa es mantenia dreta: una paret amb una taca enorme en forma de gat negre, com Plutó.
Va passar un temps sense que succeís res però, un dia, quan estava a la taberna, un gat semblant a l’anterior es va posar al seu costat i quan va marxar cap a casa, el gat el va seguir; així dons, no li quedava una altra solució que acollir-lo.
Va succeir el mateix que amb el primer gat: li va arrancar un ull.
També sentia unes ganes terribles de matar-lo, però no volia que passés allò una altra vegada.
Va passar un temps amb el desig de matar el gat, fins que un dia va baixar al soterrani amb una destral amb intenció de matar-lo. La seva dona s’ho va intentar impedir, però ell la va matar amb la destral.
Va enterrar el seu cos en una de les parets de la casa i durant uns dies el gat no va aparèixer.
Un dia, es van presentar els policies perquè ell era el principal sospitós de la mort de sa dona. Al principi tot va anar bé, però quan va picar a la paret per ensenyar als policies que no hi havia res, es va escoltar el gat gemegant darrere. Els policies van destapar la paret i van trobar el cos de la seva dona amb el gat viu a dins.
El gat negre i altres relats
La màscara de la mort roja
Quant la pestilència de la mort vermella havia devastat la meitat dels dominis del príncep Pròsper. Ell va ordenar que agafessin tots els seus amics, cavallers i dames de la seva cort i que es refugiessin en el seu castell fins que passes la mort roja. El príncep es va cuidar de que tanquessin i soldessin les finestres i portes del palau, ara emmurallat, de manera que ningú pogués entrar ni sortir.
Al final de cinquè o sisè mes quant el rei va obsequiar als seus convidats amb un ball de màscares, va succeir un fet inesperat. Cada sala de la festa del palau era ben diferent, tot un espectacle voluptuós:
La primera sala era de color blau i els vidres de color blau fosc. En la segona sala els complements eren de color púrpura i les finestres també. La tercera sala era de color verd i els vidres d'un color verdós. En la quarta hi havia mobles mobles de color taronja amb vidres d'aquest mateix color. La següent. la cinquena era de color blanc i els vidres de color blanc. La sisena sala duia les parets i els vidres respectivament d'un color violeta. Finalment, en l'última regnava el negre però els vidres eren de color vermell escarlata, vermell com la sang, en aquella sala s'aixecava un gran rellotge de campanes. Aquella sala resultava d'allò més sinistre. Aquell peculiar rellotge, quan sonava emmudia a tothom, músics, la cridòria cessava i ressonava per tota la sala i un riure lleu s'apoderada de tota concurrència. Però novament començava la gresca.
A les dotze en punt la gent es va callar per sentir aquell gran soroll del rellotge i va tornar-se a sentir aquell riure reprimit, als pocs moments una figura s'alçava entre totes les persones fantasmagòricament causant un horrible terror, horror i fastig Aquella persona era la mort vermella. Un rere l’altre van caure morts, i cadascun trobava la mort en la desesperada forma en la que queia. I la vida i el rellotge de banús es va apagar amb la de l'últim cortesà.
OPINIÓ PERSONAL
Com ja he dit abans, el llibre m’ha agradat força perquè té dosis d’intriga, misteri, terror... en el cas del gat negre, el tros que més em va agradar va ser el final perquè et sorprèn, ja que no penses que acabarà matant a la seva dona ni que el gat (quan desapareix) estarà dons de la tomba d’ella.
També m’ha agradat aquest relat perquè t’enganxa des del principi, en canvi, els altres dos que m’he llegit no m’han agradat gaire, especialment el de “manuscrit en una ampolla” que no vaig acabar d’entendre molt bé.
RECOMANACIÓ
Aquest llibre el recomanaria a la gent que li agradi llegir llibres de misteri, de por o d’intriga i no el recomanaria gens a la gent que fos gaire sentimental, ja que (en el cas del gat negre) acaben morint els dos gats i la dona del protagonista.
El protagonista va a morir a l'endemà i relata les causes de la seva condemna. Des de ben petit sentia gran afecte pels animals i era un noi molt dòcil i benèvol. De gran es casa amb una dona que també li agradaven els animals i conviu amb ella i multitud d'animals. La seva mascota preferida és un gat que es diu Plutó, amb el temps el protagonista canvia de caràcter degut al alcohol, convertint-se en una persona irritable i malhumorada.
Un dia el protagonista arriba begut a casa, el gat no li feia cas i llavors el jove l'agafa, i el gat el mossega, i l'i treu un ull al gat. El protagonista segueix igual d'amargat i cada cop amb més irritació i impulsos que li produeix el gat.
Un matí agafa al gat i el penja d'un arbre, amb llàgrimes als ulls. A la nit es produeix un incendi en la seva casa destruint els seus béns. Tota la casa queda fet pols excepte una paret en la qual apareix la figura d'un gat.
Passa el temps i el protagonista no deixa de sentir-se culpable pel que va fer, i troba a faltar al gat. Un dia troba un gat semblant a Plutó i el converteix en un membre més de la família.
El protagonista comença a sentir antipatia per la nova mascota i a sentir-se atabalat per el gat. Un dia el protagonista baixa al subterrani, agafa el destral i intenta matar al gat, però la seva dona l'hi impedeix i el protagonista boig de ràbia assassina a la seva pròpia dona.
Amaga el cadàver en una de les parets del soterrani i busca al gat, però aquest no apareix. Dies després de l'assassinat arriben uns policies a investigar la casa del protagonista. No troben gens, i el protagonista dona un cop a la paret i llavors troben el cadàver de la dona i al gat posat sobre el seu cap.
OPINIÓ PERSONAL
El llibre en general m'ha agradat molt, tot i que hi ha alguns contes que no gaire.
Però el que més em va agradar va ser el del gat negre, perquè tracta d'animals, i a mi m'agraden molt.
Hi ha una part d'aquest conte em fa molt de pena, és quan arriba a casa begut i l'i treu un ull amb un destral o quan el penja de l'arbre.
RECOMANACIÓ
Jo recomanaria aquest llibre a persones que l'i agradin llegir contes molt variats, ja que en aquest llibre podem trobar intriga i misteri.
Jo crec que aquest llibre ho pot llegir gent de totes les edats ja que no és molt infantil ni difícil de llegir.
RESUM
-El gat negre
Tracta sobre una persona (molt dócil i amb bon caràcter), amant dels animals des de molt petit, que quan és gran i es casa (amb una dona que també li encanten els animals, però, això sí, una mica supersticiosa). Aquesta parella tenen ocells, peixos de colors, un gos, un mico i un gat totalment negre.
Amb el gat (Pultre) mai es separaven, anaven junts a tot arreu, fins i tot pel carrer. Però, amb el pas dels anys, aquesta amistat va a començar a ser irritant, fins al punt de l’odi.
El caràcter de l’home cada vegada era més brusc i intolerant. Cada cop maltractava els animals i, fins i tot, la seva dona.
Un dia, intoxicat d’alcohol, va tornar a casa; va notar que el gat l’evitava, i ell per intimidar-lo l’agafà pel coll bruscament i el gat el va mossegar. De seguida que el va mossegar, ell va reaccionar agafant-lo pel coll i després va buidar-li un ull. El gat, traumatitzat, fugia ràpidament només a l’acostar-s’hi.
Un matí, fart ja del gat, li passà un nus escorredor pel coll i el va penjar en un arbre. Aquella mateixa nit, es va calar foc a casa de l’home. En l’única paret que estava dreta, hi havia un gravat situat a la paret: un gat de color negre, amb una corda al coll.
Durant un temps, no es va poder desfer d’aquells horribles records del gat.
Un dia en una taverna, va veure un gat semblant a Pultre però amb una diferència, tenia una taca blanca i indefinida a la sota la panxa. El taverner no l’havia vist mai. Després d’unes quantes carícies, ja disposat a anar-se’n, el gat el va voler acompanyar i l’home se’l va emportar a casa, sense saber el perquè. Va passar exactament el mateix, poc a poc va començar a mirar-lo malament i sovint fugia d’ell. No va tardar més d’un dia, quan l’arrancà l’ull. L’odiava tant com l’altre gat però l’horroritzava aquella bèstia. Aquella taca que era gran i indefinida va anar adoptant, poc a poc, una forma definida: la forma del gat.
Cada cop tenia pensaments malèvols i cada cop més freqüents. Un dia va baixar a el soterrani de la casa cremada, i el gat casi el fa caure, llavors amb el desig de matar-lo, amb una destral el va intentar matar, la seva muller s’hi va oposar i li va clavar la destral al crani. Va emparedar-la al soterrani. La policia va escorcollar la seva casa, ja que era, segurament, l’únic sospitós. Quan els policies ja estaven disposats a anar-se’n, es va escoltar un crit. De seguida els policies van trobar darrere la paret el cadàver en descomposició amb el gat situat sobre el seu cap.
Valoració
El relat m’ha semblat sàdic, massa sàdic; a part, no dóna molt de por, però jo crec que per aquella època devia ser molt terrorífic. Al llegir la petita bibliografia situada a la contraportada del llibre, he entès perquè l’autor fa que el protagonista sigui alcohòlic.
El relat no es pot dir que sigui dolent ja que quan comences tens intriga i cada vegada més ganes de llegir tens. A mi m’ha agradat perquè dóna molta intriga.
Recomanació
Aquest llibre us ho recomano, si us agraden els llibres de por o de misteri, però sobretot si us agraden les històries sàdiques. Com ja he dit anteriorment, quan comences no pots parar.
Resum
aquet és un noi al que li agraden molt els animals i té tots els que li deixan als seus pares tenir(el gat negre era el seu preferit)fins qué .....és va casar,Però un dia quan tornava a casa borratxo(s´ha tornat un alcoholic)va agafar una navalla i li va treure un ull al gat,un altre dia el va pentjar d´un arbre.Llavorans la seva casa es va incendiar i el gat és va escapar.S´en va anar a un altre casa i poc apoc trobava a faltar el gat (o això sembla),i el va comensar a buscar fins trobar-lo,el va portar a casa i el gat no parava de fer-li malifetes fins que va matar a la seva dona per culpa del gat i el gat és va escapar....ell va amagar el cos al sobterrani.La policia va buscar el cadaver però no el van trobar fins que al ultim moment va apareixer el gat i va ensenyar el cadaver a la policia.
Recomenació
Jo el recomenaria a tots aquells lectors als que agradi el terror però també pels que agradi una mica de tot,com aquest llibre que el que més domina és el terror.
El gat negre i altres relats és un llibre de terror, és esgarrifos, i el recomano per a tothom que li agradi sentir por llegir sobre la mort, el patiment, la bogeria,...
si amb això no us he motivat a llegir-lo llegiu atentament el que us vaig a relatar:
El gat negre. El gat negre tracta la hstòria d'un home que explica el seu passat dient que era un bon minyo que es deixava pegar per altres nens i que adorava els animals, després creix, t´una dona amant dels animals i explica que van tenir molts animals incluent-hi un gat negre. El cas és que un bon dia va començar a mostrar violencia amb tot el que enxampava menys amb el gat, fins que un bon dia, ebri, al arribar a casa diu que va voler acaronar el gat, malauradament el gat no volgué i va ferir l'home, aqust ple d'una furia incomparable agafa un ganivet i li biudà un ull al gat, aquest, lògic, no se'l va acostar durant molt de temps. Amb el temps el gat ja no patir per l'ull, no li feia mal, però l'home avergonyit pel fet no el podia ni veure i un bon dia agafa una una corda i penjà d'un arbre del jardí el gat. Aquella mateixa nit es calà foc a la casa i ell, la seva dona, i l'home que els servia es salvaren de ben poc. Al matí següent tota la casa estava en runes i només i quedava d'en peus la paret de la capcelera del llit d'aquest home i la seva dona i el mé fantasmagoric i misterios és que a la paret si podia veure l'imatge d'un gat. Va passr el temps però el comportament d'aquest home va ser el mateix de dolent que abans, i un dia en un bar va veure un gat negre identic al seu i se'l va emportar. Amb el temps l'home aterrat per la precenssia del gat anava sentint una necessitat de matar-lo incontenibles, no podia dormir tampoc, però ell es podia controlar, fins que un dia casi el fa caure per les escales i ell, ara amb una furia incontenible, agafà la destral i agafà el gat i se'l emportar al soterrani allà l'agafà per donar-li un cop fatal però la seva dona ho evità, però ell més enfadat encara agafà la destral i la encastà al fron de la seva dona, ella morí, el gat espantat no va tornar ha apareixer i ell per no treure sospites va foradar la paret i ficar dins la seva dona després ho va tornar ha tancar i va quedar com si no hagués passat res. El que més m'ha agradat de tot això és que aquest home va poder dormir com un nadó amb la conciencia ben tranquil·la. I un bon dia uns agents arribaren a la casa per inpeccionar-la i tot li sortí rodó fins que un impuls el va fer per picar a la paret on era la seva dona de cop es sentiren uns xiscles esgarrifossos i els agents trencaren la paret per veure que era,......... el més al·lcinant de tot això és que darera la paret hi havia el cadaver en esta avançat de descomposició i a sobre el cap de la dona, ho adivineu, el gat negre.......
Aqueta història és la que més m'ha agradat, trobo que era irónica i a mi m'agrada la irónia, per finalitzà us combido a llegir aquest llibre en la foscuria de la nit sense llum, si pot ser que faci tempesta perquè, de veritat, us morireu de por,........ jo sincerament no m'ha atreveixo....... per això no us obligo us repto.
Ja sabeu qui sóc? Suposo que però sino us dic que sóc el Kike(i perdó però el nom Quique l'escric Kike, encara que se que està malament).
Jo vaig escollir aquest llibre perquè la gent em deia que era bo i és el llibre que té més comentaris, així que vaig decantar-me per aquest.
M'ha agradat el llibre i també el recomano que altre gent faci com jo i l'escolli.
RESUM
Hi ha un home gran, un vell que té un ull que l'hi sobre surt, es de vidre, de color blau. Després està el que no està boig, un home més jove que el vell a qui no li agradava gens ni mica aquell ull. Totes les nits, justament a les 12 de la nit, anava a l'habitació del vell i mirava aquell ull blau. Peró després, durant el dia, feia com si no fos res de l'altre mon.
Però no sempre occeixen les coses com un vol.
Una nit, mentre obria la porta per mirar l'ull, va fer una mica més de soroll i llavors el vell es va despertar de cop. Es va asseure al llit i no es va moure en una bona estona. Semblava que el vell no es volia moure perquè ja havia passat una hora i encara continuava allà, quiet i mirant fixament cap a la porta.Mentre esperava, va començar a escoltar el cor del vell que cada cop anava més ràpid i s'escoltava més fort. Al final el jove es va decidir en obrir la llanterna i mirar per el forat, com feia totes les nits, aquell terrible ull. En quan va fer això, el vell va reaccionar massa tard. Abans que pogués cridar més, havia cridat una mica, el jove ja l'havia tapat la boca. El jove el va tallar les extremitats i el va enterra sota un tros de fusta del terra.
Llavors, una veïna que havia escoltat el crit va trocar a la policia. Un cop la policia va estar a casa del jove el van interrogar. Aquest els hi ga comentar que el crit l'havia fet ell i que el vell estava de viatge. Els va invitar a passar a l'habitació on minuts abans havia matat al vell. Esta tan i tan segur del que feia que fins i tot va asseure's a sobre del cadàver del vell. Al cap d'una estona estant rient amb els policies, el jove va començar a escoltar el soroll que escoltava abans, quan el vell era viu. escoltava el pols del seu cor! Llavors va començar a riure més fort, però els soroll continuava. Parlava més fort, però el soroll seguia. Va acabant invitant-los a sortir, però per ho vist els policies no volien anar-se'n. Al final el jove acava confessant, ja que no podia aguantar més aquell soroll infernal.
OPINIÓ
Aquest llibre m'ha agradat sobretot per lo ironc que és. Ell sempre diu que no és està boig, que encara que agui matat a un home, que l'aguu tallat les extremitats, que l'agui enterrat a sota del terra, ell en cap moment no està boig. La veritat ha sigut l'història que més m'ha agradat i m'en alegro haver escollit aquest llibre per saber aquest conte.
RECOMANACIÓ
El recomanaria amb gent que els agraden el misteri, que s'hi comencen a lleguir una històroa i fins que no saben el final no poden parar, aquest és un bo llibre pel qual com són petits contes l'intriga acaba ahabiat d'un dels contes però segueix en un altre.
De veritat, si per el tercer trimestre no sabe-ho quin llegir-hos escolliu aquest.
Carolina
Hola a tots, he llegit els vostres comentaris i resums i m'han semblat força bons i interessants, malauradament, jo també he escollit el llibre de "El Gat Negre", perquè em semblava atractiu i m'ha cridat l'atenció.
Espero que el resum estigui bé i que la meva opinió personal sigui del vostre agrat.
RESUM
La història narra com un personatge, té passió pels animals, i la seva última adquisició després de casar-se ha estat un gat, que es deia Plutó. Un dia que venia begut va agafar el gat i com no li agradava la seva forma de mirar-li, li va arencar un ull, després es va penedir, però el gat es quedà sense un dels seus globus oculars. Dies després, al veure que el gat li va agafar por i ja no s'hi acostava tant a ell com abans, va decidir acabar amb el sofriment del pobre gat i el va penjar d'un arbre.
Quan anava camí a la seva casa una gran concentració de curiosos estava davant d'ella; la casa s'estava cremant. Després del gran incendi, solament van quedar un parell de parets en peus, tota la resta va ser totalment cremada, un sinistre total,però sense vides humanes pel mig.
Aquest senyor va anar a veure el que quedava de la seva casa i entre això va veure una de les parets que quedàven que li va cridar l'atenció. Era l'única que romania gairebé intacta.Es fixà i va poder distingir entre les formes de la paret una silueta d'un gat...
Després d'un temps, la seva situació va tornar a ser relativament normal, tenia casa, dona,alguns diners estalviats, etc.Però un dia anant de copes en un bar va trobar a un gat i va decidir adoptar-lo i endur-se'l cap a casa. Ell notava que el gat el mirava malament, que solament confiava en la seva dona. A ell no li donava mostres d'afecte, ni el seguia, ni li feia cap cas.
Un dia que havia begut va arribar a casa borratxo i va decidir matar al gat, va agafar una destral i se la va carregar a l'esquena però malauradament va matar a la seva dona, ella s'havia posat darrere per a veure el que anava fer i ella va ser qui va rebre el fort cop de destral; la va matar d'un sol cop.
Va decidir fer un forat a la paret, per ficar-hi el cadàver i ho va tapar com si la paret estigués intacta. Va seguir amb el seu propòsit de matar al gat, però no el va trobar.
Poc temps després la gent sospitava de l'estranya desaparició de la seva veïna, i la policia el va incriminar com a principal sospitós. Un altre dia, els agents de l'ordre van anar a la seva casa a fer una inspecció, no van trobar res, però es van començar a escoltar miols des del soterrani, els agents es van guiar per aquests miols i van resultar estar darrere de la paret, la van llençar i van veure que allà hi havia un gat miolant i una dona morta.
VALORACIÓ PERSONAL
Aquest llibre m'ha agradat ja que tot el qu siguin històries d'intriga i misteri m'agraden; però l'he trobat una mica "sàdic" en alguns moments en concret.
Però a bandad'això, crec que l'autor, en aquest cas l'Edgar Allan Poe ha volgut expressar com es pot arribar a sentir una persona amb ràbia continguda fins que arriba un moment en el que ja no aguanta més.
Bàsicament, he escollit fer el resum de "El Gat Negre" perquè m'ha semblat el relt més entretingut dels que hi ha al llibre i també, per fer referència al títol d'aquest.
RECOMANACIÓ
Personalment, recomano aquest llibre a la gent que li agradi les històries de por i misteri.
Però no el recomanaria a persones que prefereixin històries més tranquiles, pausades i sense tanta intriga.
Victor Roca
Valoració
Personalment aquest llibre m´ha agradat molt per el terror,misteri i intriga que té i ´puc dir que és el millor en catalá que he llegit en tota la meva vida.
Álvaro Cortés Oliva
Resum
Aquesta és la història d’un home que es torna boig , perquè un vell que coneixia era portador d’un estrany i blavós ull que es veu que al protagonista li posava dels nervis .
Va ser tal el grau de bogeria d’aquesta persona que totes les nits a les dotze es colava
en l’estança del propietari del ull , i acte seguit es quedava observant a la que seria
la nova víctima , després se n’anava sense deixar cap pista .
Fins que un dia va tornar , però aquesta vegada per arravatar-li la seva curta vida d’una
vegada per totes i així lliurar-se d’aquell fastigós ull . Una vegada el boig es va introduir
a aquell habitatge sense fer cap soroll sense perdre cap temps amb la bogeria pel seu cap va matar al vell , va trossejar el cadàver i el va col•locar sota unes fustes , pensava que era l’assassinat perfecte , fins que va arribar la policia . Aquests homes van començar
a interrogar-lo , al principi li va anar força bé , però , després va començar a escoltar
els sons del cor del vell , com pensava que els agents ja s’havien que ell l`havia assassinat , això va fer que finalment confesses i s’entregués . Pot existir el crim perfecte ? que opinin tots els lectors .
Opinió
Francament la meva opinió és que aquest és amb diferència el millor relat que hi ha al
llibre , perquè aquest destrueix completament el mur que hi ha entre autor i lector , el
que trobem és un petit conte que transmet tot tipus de sentiments de terror i intriga .
Recomanació
La veritat és que recomano aquest llibre exclusivament als amant del terror ja que aquest és un dels pilars de la literatura de por i també en la literatura global , aquest fa com molts pocs llibres que no paris de llegir , també va molt bé perquè és un recull de
llibres això fa la lectura més fàcil , és un bon si senyor .
LA VERITAT SOBRE EL CAS DE MR. VALDEMAR.
RESUM
Aquest relat tracta d'un noi que practica hipnosis, i un dia decideix fer-ne una "in articulo mortis" a un amic seu anomenat Mr.Ernest Valdemar, al que ja havia hipnotizat algun cop,pero mai ho va tindra baix control. A mes Mr.Valdemar havia estat avisat pels metges de que tenia tuberculosis pulmonar i que anava a morir. Finalment va aceptar sotmetrer-se a l'hipnosis, com li quedava poc temps de vida per l'enfermetat van esperar fins l'últim moment, ja era moribund, no tenia color, hi estava molt prim i la pell dels pomuls semblava trencada, apenas tenia pols. L'hipnosis va ser a l'hospital on va ser ingresat, dos metges, una infermera i el pacient del costat van ser testimonis del succés. Al començar l'hipnosis tot anava bé, Valdemar s'havia adormit, peró a l'hora de la mort encara estava hipnotizat,tenia el semblant blanc amb la boca oberta i la llengua li vibrava.
Mr. Valdemar va estar hipnotizat mig any, l'hipnotizador li feia preguntes i Valdemar sempre contestava amb veu profunda i clara que ja estava mort. Al poc temps va decidir despertar-lo, ja que Valdemar insistia en que ho fes o el deixes dormir.
Qua el va despertar el seu cos es va contraure is va fer pols ja que en realitat feia temps que estava mort.
VALORACIÓ PERSONAL
En un principi m'agradaria dir que aquesta historia m'agradat molt, perque encara que es un conte de por o terror, no es a lo que estem acostumbrats com pot ser vampirs o zombis, s'apropa més al terreny de lo espiritual o psicologic, també fa molta referencia al tema de la mort o lo que pot haver després, parla de la por a morir, el sufriment i la pena. També té intriga amb un final sorprenent ja que aquest no t'ho esperas.
RECOMENACIÓ
Jo lo recomenaria a totes les persones que l'agraden els contes amb finals sorprenents o a qui vulgui un altre tipus de relats de por que no siguin els tipics al que estem acostumats, a mes a mes són de facil lectura i comprensió, i a la vegada que te introdueixes en l'historia es fa més trepidant i rapid amb ganes de veure com acaba.
Aquest resum és de la Silvia Huguet Cervera, però ha tingut un problema amb el blog i per això li pujo jo, Sheila Almansa.
Resum
Tracta d’un noi que li agraden molt els animals. Sempre n’ha tingut a casa mentre vivia amb els seus pares, el gat negre era el que mes li agradava.
Un dia va arrivar a casa, begut i es clar sota els efectes de l’alcohol un no sap que fa. I va agafar una navalla i li va treure un ull al gat, un altre dia el va penjar dalt d’un arbre.
Un dia casa seva es va insendiar, i el gat va poder escapar-se.
Va anar a viure a una altra casa, i semblava que trobava a faltar el gat. Un dia en una taverna, va veure un gat semblant al seu. Però amb una gran diferència, aquell gat tenia una taca blanca i indefinida a la sota la panxa.
El taverner no habia vist mai un gat com aquell. Després d’unes quantes carícies, l’home va decidir a marxar però sembla que el gat volia acompanyar-lo fins a casa, sense mes ni mes.
Va passar el mateix que amb l’altre gat en Pultre, però mica en mica va començar a mirar-lo malament i sovint fugia d’ell. Va trigar poc temps en arrancar-li un ull, l’odiava tant com a l’altre gat.
Frecuentment tenia pensaments de allò que habia fet. Un dia va decidir baixar al soterrani de la casa cremada. Una de les vegades baixan el gat casi el fa caure, llavors amb el desig de matar-lo, va agafar una destral i el va intentar matar, la seva muller s’hi va oposar i li va clavar la destral al crani, i va pegar-li una empenta cap al soterrani. La policia va escarvar casa seva, ja que era l’únic sospitós. Quan semblava que els policies marxaven, van escoltar un crit. Rapidament els policies van trobar darrere d’ells a la paret el cadàver en descomposició, i sobre del seu cap el gat.
Valoració
El relat m’ha semblat massa sàdic, i no impresiona tant com em pensava que seria. Però crea intriga, per saber que passa.
Recomanació
Doncs no el recomano a la gent que els hi agraden les histories de fantasia o amor. Histories tranquiles.
En canvi el recomanaria a persones que els hi agrada la intriga i la por.
Silvia Huguet Cervera
Publica un comentari a l'entrada